Cada tecnologia ataca a un nínxol de mercat concret a través d’estratègies de màrqueting molt enfocades a objectius. Aquestes tecnologies disrumpeixen amb força per a forçar un canvi de comportament que pot marcar el futur de tota una generació. Si els ordinadors, Internet i els dispositius mòbils van marcar el desenvolupament de la Generació Z (1994-2009); la democratització de les tauletes en les nostres llars, està marcant el de la nova Generació T (2010-)
La generació Touch, encara que encara infants, ja són considerats consumidors massius de tecnologia. És un col·lectiu que ha nascut sense un referent analògic, per la qual cosa no conceben la seva rutina diària sense un aparell tecnològic entre les seves mans. La hiperconnectivitat i la instantaneïtat són propietats naturals per a ells. Una comunitat que ara com ara constitueix el 15% de la població mundial.
El rumb que prendrà aquesta generació és encara una incògnita. En l’actualitat, aquest col·lectiu es troba en ple desenvolupament educatiu. Aprenen, juguen i es formen en una bombolla tecnològica. No obstant això la seva experiència a l’aula contínua sent pràcticament analògica. Com a exemple, el fet que fer exercicis en un tauleta sigui el canvi més disruptiu que hagin viscut fins al moment.
Integrar tecnologies de l’aprenentatge i del coneixement a l’aula, no consisteix a digitalitzar pràctiques analògiques del passat. El sistema educatiu resulta arcaic i obsolet per a aquesta nova generació. Un col·lectiu, enfocat per les seves característiques, cap a a l’aprenentatge col·laboratiu en xarxa. Les tecnologies existeixen, funcionen i estan implantades en les nostres llars, però no a les nostres aules. Què està fallant en aquesta equació?
Tal vegada l’estratègia de màrqueting que es va dur a terme en el seu moment. Aquesta estratègia va estar orientada cap a col·lectius particulars. Les llars del món es van omplir de tauletes amb les quals els nous integrants de la Generació T anaven creixent. L’èxit va ser rotund, però els responsables d’aquesta estratègia no van concebre el donar-li continuïtat. Primer per no entendre que el segon lloc on aquesta generació passava més hores del dia (a part de la seva llar) era l’aula; segon per no percebre les limitacions que ja s’advertien de l’actual sistema educatiu.
S’obre davant nosaltres l’oportunitat d’aconseguir la transformació digital d’un sistema amb grans dèficits estructurals. Una ordenança arrelada a les pràctiques clàssiques, amb vertigen cap a la renovació i la innovació. Aquesta transformació digital ha de conduir cap a un nou model educatiu que canviï el funcionament a les aules, des de les seves metodologies fins a les seves accions. Sense aquesta transformació, ens trobem actualment amb una Generació T obligada a adaptar les seves pràctiques digitals en un entorn analògic com l’aula. Al contrari que la Generació Z, que en el seu moment va haver de digitalitzar les seves pràctiques analògiques en un procés evolutiu enfocat cap al futur.
Departament de Màrqueting